En primer lloc voldria dedicar aquest  petit esforç de redactar  a les persones i famílies afectades per aquesta tremenda malaltia i desitjar una ràpida recuperació als que encara estan convalescents.

Espero que aviat ens puguem trobar de nou pel Club. Ànims Laietà!

Diuen que el primer que escriu per primera vegada sobre un tema obté la veritat, fins que no vingui un altre i demostri el contrari. Amb aquest lema espero de forma periòdica narrar petits esdeveniments relacionats amb el nostre Club que us ajudin a conèixer millor la nostra història. Qualsevol comentari o aclariment sempre serà benvingut.

El Pare Eusebi Millán, escolapi, després d’un llarg viatge pels Estats Units i Cuba torna a la Ciutat Comtal entusiasmat per un nou esport que ja feia 30 anys es venia practicant en Estats Units, el bàsquet.

Aquest entusiasme va fer que en les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona s’instal·lessin les primeres cistelles, i que els joves estudiants practiquessin per primera vegada aquest esport.

Poc temps més tard, l’any 1922, un grup d’ex-alumnes dels Escolapis van voler seguir practicant aquest esport i van decidir constituir un Club que es convertiria en el degà de bàsquet a l’Estat Espanyol, el Laietà Basketball Club. El seu President i Fundador va ser Ricard Pardinyes i Bonet.

Els primers partits de bàsquet es jugaven onze contra onze i les cistelles es col·locaven sobre les porteries de futbol. Després es va passar a jugar set contra set i a la fi cinc contra cinc. Al reduir-se les mesures de la pista de bàsquet, més o menys a les actuals, és normal que es pensés en utilitzar l’espai lliure per jugar a tennis, esport que es trobava en plena fase d’evolució.

Per tenir una idea del que era el bàsquet acompanyem una fotografia que ha de ser de les primeres a plasmar la pràctica del bàsquet al nostre país de José Alarcón Creus que va ser jugador de el Club des de l’inici. La fotografia sembla correspondre a Alarcón, si bé la samarreta no és la del Laietà, que sempre ha estat blanca amb una franja blava, tractarem de indagar més.

Per prosseguir amb el que eren les condicions ens referirem a uns comentaris de sobretaula de Paquito Esteva que va morir fa tres anys, als 93 anys i que va ser durant molts anys el soci número u del Club. Ens explicava que a Olesa de Montserrat el camp era de cols que havien d’aplanar abans dels partits i els pals amb els taulers eren sostinguts per sacs de sorra. Que en una altra ocasió i en un altre lloc havien hagut de recollir el ramat de cabres per poder iniciar el partit.

TITO DONADA
Corresponsal del Laietà des del confinament en un barri de Barcelona.

Seguirem…