7 de noviembre de 2020
La primera ampliació
Ja al 1967 sorgeix la primera oportunitat d’ampliació. Eren uns terrenys de lloguer que permetien passar de 4 a 8 pistes de tennis i alhora ubicar una altra pista poliesportiva que pogués utilitzar-se de frontó i que l’escola la pogués utilitzar. Es signa un contracte de dos anys renovable amb opció de compra.
És justament en aquest temps quan l’activitat que tenia encomanada el Secretari de la Junta es professionalitza en la figura d’un Gerent. S’ha d’entendre que la gestió d’un club cada cop era més complexa i que per dur-la a terme es feia imprescindible la dedicació d’un professional amb dedicació exclusiva. El primer va ser el Sr. Llorens, al qui va succeir el Sr. Carbó.
L’any 1972 es celebra de manera solemne els 50 anys de Club, les Noces d’Or. Feia només vuit anys que el Club havia passat per moments tan difícils, que ningú pensava en poder-los superar. El ressorgiment era una realitat, terrenys de propietat, instal·lacions esportives i socials concordes a l’època, una massa social que oscil·lava entre 1.200 i 1.400 socis i una ubicació que es podia qualificar d’immillorable dins el marc urbà de Barcelona.
El 18 de gener de 1973, sota la Presidència del Sr. Guix se li encarrega al Vicepresident Sr. Ferré d’avaluar l’adquisició dels terrenys al costat del Club, els del R.C. de Polo. Aquesta ampliació comportava ampliar els terrenys del Club fins a l’Avinguda de Xile que estava en projecte. Hem de considerar que era un espai encara per urbanitzar. Després de negociacions s’acorda la compra per la quantitat de 32 milions de pessetes, amb l’opció d’adquirir amb posterioritat dues finques adjacents a l’adquirida amb el compromís que el 28 de febrer de 1978 s’efectués el pagament compromès.
A l’octubre de 1973 es proclama una nova Junta Directiva, Presidida pel Sr. Ferré, emprenedor industrial, compromès amb el Club, especialment per l’hoquei sobre patins que practicaven els seus fills. Va aportar al Club el rigor comptable i la gestió mesurada amb l’ajuda d’un nou gerent, Sr. Sánchez, que substituïa el Sr. Carbó i que va saber en tot moment dur a terme amb eficiència la tasca encomanada. En aquest període va ser necessari reduir despeses i per a això es van prendre decisions doloroses com va ser de forma voluntària baixar l’equip de bàsquet de segona a tercera divisió per tal d’estalviar en desplaçaments i en el lloguer de pista coberta. També es van efectuar restriccions en altres seccions esportives, alhora que es dirigien els esforços a reforçar les escoles esportives, per formar futurs jugadors socis del Club.
TITO DONADA
Corresponsal del C.E. Laietà, mig confinats i sense poder anar al Club de nou. Esperem que millori la situació tal i com ens diuen.
Seguim…
