En aquest article m’agradaria reflexionar sobre els sistemes ofensius, o les conegudes com a “jugadas”, i quins són els seus beneficis i quins són els seus problemes.

La primera reflexió que ens hauríem de fer seria: a quin tipus d’equip estem entrenant?, quin tipus de recursos tècnics i tàctics dominen els nostres jugadors/es?, quina edat tenen i a quina categoria juguen?

Estarem d’acord en que no és el mateix entrenar a un equip sènior, un cadet del Barça o un júnior de la Penya on als seus jugadors se’ls hi pressuposen els fonaments tècnics i tàctics suficients com per anar un pas més enllà, que un pre-infantil o un cadet d’un club formatiu on encara no dominen prou conceptes del joc per poder jugar amb total solvència sistemes rígids i complexes.

Situant aquest debat en un club com el nostre, i en categories que podríem allargar fins a segon any de cadet o primer de júnior segons els casos, tots estem cansats de veure equips que tenen jugadors/es que gairebé no saben ni botar i es passen tot el partit manant sistemes d’atac, defenses zonals, 2c1, etc.  Quan juguem amb sistemes rígids estem creant robots que es mouen on ha dit l’entrenador ,i on l’èxit sembla que radiqui en arribar al final del sistema.  D’aquesta manera estem perdent la creativitat, l’espontaneïtat i les diferents opcions d’atac.  Molts d’aquests jugadors no han après a llegir els avantatges que es generen en cada acció i així poder trencar les jugades amb criteri.  Per això, el més important a les categories de formació és establir unes regles bàsiques d’atac alhora que donem llibertat ofensiva als nostres jugadors.

Quan els nostres jugadors ja tinguin un coneixement ampli de recursos tècnics i tàctics, i un coneixement bàsic de l’ocupació d’espais, passin/tallin/omplin, divideixin i doblin la pilota; l’evolució ha de caminar cap a sistemes senzills on es doni l’inici i es puguin trencar en qualsevol moment sempre que tingui un perquè, aplicant la màxima de “menos es más”, fer poques coses, ben fetes, aprofitant els recursos i que ens serveixin pel nostre objectiu, crear desequilibris en la defensa per aconseguir cistella.  També seria interessant que la primera evolució fos cap a un sistema universal que servís tant per atacar individual com a zona, ja que aquest recurs defensiu cada cop és més utilitzat en categories joves.

Amb la voluntat d’estructurar aquests conceptes al Laietà vam començar un nou projecte fa dues temporades, que s’ha anat implementant i cimentant des de la base (i continuarem perfeccionant) i que ara toca organitzar en els equips que considerem en l’etapa de competició, de cadet a sènior.  En la primera etapa de cadet ensenyarem nous recursos tàctics encarats al bàsquet competitiu com els bloqueigs directes i indirectes, i iniciarem petits moviments d’atac que s’aniran complimentant en els propers anys, i donant-li continuïtat en el joc per conceptes amb llibertat .  El segon any de cadet creixerem en els sistemes donant múltiples opcions, i serà el moment d’introduir el concepte de zona, pressió i 2c1.  A partir de la categoria júnior anirem creixent tàcticament, i avançant en la línia que anirà marcant l’equip sènior.

A la Secció de Bàsquet del C.E. Laietà, a banda d’acompanyar-vos en aquests dies de confinament amb vídeos, reptes, kahoots, videotrucades per Zoom, Jitsi o altres, no hem deixat de treballar per preparar la propera temporada.  Una part estructural i organitzativa no s’ha vist alterada, però una altra que comprèn entrenaments de portes obertes, visualització de partits per la captació de nous jugadors/es, etc. no s’està podent portar a terme i això requerirà d’una gran esforç per part de tots/es per poder comptar amb prous efectius o la redistribució dels existents.

# ElLaietaEnsQuedemACasa

#ElBasquetSegueixActiu

#100anyspenjatsdelaro