23 de mayo de 2020
Seguim en el Laietà del carrer Viladomat per sota de Provença en el període 1922-1933
Correspondria ara, al 1930, mostrar la crònica tècnica de bàsquet que es troba en el segon capítol i que es refereix als jugadors de l’etapa 1928-1929 que tants èxits van aconseguir. Però la avancem, per donar una idea del que era aquest esport en l’inici.
Tota aquesta informació ens arriba de l’Alarcón i ens permet completar la que ja disposàvem.
Alguna foto ja l’hem publicat, però mereix menció a part aquest cartell que anuncia la celebració d’un partit d’homenatge al Pare Millán entre el Laietà i el Juventus. Val la pena valorar-lo en el seu conjunt. Per la data, dia i mes el situem al 1930. Destaca la ressenya mitjançant asterisc als jugadors de la Selecció Catalana. Teníem tres del nostre Club seleccionats, el que ens dóna una idea del potencial d’aquell equip.
Aquests èxits esportius són els que porten a al Club a considerar una nova ubicació que permeti disposar de millors instal·lacions per a la pràctica del bàsquet i tennis en contínua progressió. Sembla ser que la decisió del trasllat als terrenys situats entre els carrers Viladomat i Rosselló ha de correspondre a aquests anys i la inauguració del nou Club té lloc al 1933. En aquest mateix any s’instaura la Segona República que arriba fins al 1939 amb la Guerra Civil entre el 1936 i 1939.
Esperem en el pròxim capítol fer-vos la presentació del Club de carrer Viladomat i Rosselló 1933-1964.
Pel que fa al Pare Millán de qui Enric Piquet (actualment soci número ui a què ens referirem molt més endavant per la seva rellevància en el Club i en la societat Catalana) comenta haver-lo conegut al Club de Viladomat / Rosselló, ressaltarem la seva figura després d’observar en la seva biografia, la seva aportació decisiva en la fundació de el Club. Així diu: “després d’una infatigable tasca de proselitisme dins i fora de les pròpies Escoles Pies, amb la col·laboració de Ricard Pardiñas delegat esportiu de el Real Col·legi de Sant Antón va poder reunir un grup d’alumnes disposats a formar un equip que més endavant s’anomenaria Basket Ball Club Laietà que va instal·lar la seva pista de joc a la confluència dels carrers Viladomat-Provença “. Això era en 1921-1922.
Biografia del Pare Eusebio Millán Alonso
Neix el 16 de desembre de 1886 a La Quiñonería, un poble agrícola de la província de Soria. El 1889 el seu pare decideix abandonar les contrarietats de camp sorià i busca millor sort a Barcelona. S’instal·la amb la seva família al carrer de la Coloma (a la Barceloneta). Allà aniran creixent en nombre, però l’elevada mortalitat infantil de moment només permet sobreviure a quatre dels deu fills: Eusebio, Consuelo Isabel i Sebastiana.
Als 15 anys ingressa a l’ordre dels escolapis a Moià. Passa durant els seus estudis per Santa Maria de Real en Irache (Navarra), Terrassa, i Santa Anna de Mataró. Al 1908 és nomenat diaca a Barcelona. I el 1910, coincidint amb els seus 24 anys, arriba al sacerdoci a l’ésser ordenat pel bisbe de Lleida al col·legi de Santa Anna de Mataró.
Al 1911, complint amb el seu compromís d’obediència, marxa cap a Cuba en missió evangèlica i pedagògica recalant a la població de Cárdenas. És on coneix per primera vegada el Basket Ball introduït en aquesta illa caribenya pels soldats americans quan Estats Unit l’envaeix el 1906. Més tard es trasllada a la localitat de Guanacaboa, un barri perifèric de l’Havana.
Al 1919 un cicló destrueix el col·legi dels escolapis i està a punt de tornar a Espanya, però al port li roben la cartera amb el bitllet i no pot embarcar. A causa dels pocs recursos de l’ordre per sufragar les despeses d’un altre passatge no torna fins a dos anys més tard.
Al 1921 torna a Barcelona i s’incorpora amb la funció de professor que alterna amb la de sotsdirector en el Reial Col·legi de Sant Antón, situat a la popular Ronda de Sant Pau, davant del mercat de Sant Antoni.
Es trasllada a Calella el 1924 on se li comença a conèixer amb l’apel·latiu de “pare cubà”. Passa a Igualada al 1925, a Tàrrega al 1927, Olot i Vilanova i la Geltrú al 1928, torna a Mataró al 1929 i al 1932 a Balaguer. A cada lloc intercala les funcions de prefecte i professor.
Al 1936 és detingut pel Comitè Revolucionari i conduït a Barcelona on ingressa a la presó de la Model del carrer Entença amb el número 445 a la cinquena galeria. És alliberat un any més tard a l’ésser avalat per un alumne seu.
Per sobreviure canvia els hàbits i treballa com a mestre en diverses acadèmies (la Cots va ser una d’elles) per poder aconseguir recursos econòmics i atendre les necessitats dels seus pares que s’havien tornat a Sòria.
Al 1939, després de la guerra es trasllada a Balaguer i a l’agost del mateix any a Sabadell com a sotsdirector, on fa una gran tasca per l’esport en les agrupacions catòliques.
Al 1941 l’ordre calassància el dispensa temporalment i torna a La Quiñonera per atendre els seus pares ancians molt malalts i on exerceix com a mestre civil fins a 1948 en què moren els seus progenitors.
Al 1949 torna a Igualada, al 1954 es troba greument malalt i es reclou en la residència dels escolapis a Alella, on mor l’ 11 d’abril de l’any 1956 per un vessament cerebral. Les seves restes descansen en aquesta població.
Perdoneu per aquesta biografia tan àmplia, però he considerat que el Pare Millán necessitava d’un reconeixement per part nostra. La seva vida és un retrat de l’època.
Seguirem…
TITO DONADA
Corresponsal del Laietà des del confinament en un barri de Barcelona
