El Frontó
L’inici del frontó (un dels últims esports en formar part del Club) data del mes de setembre de 1990 pel que fa a la inscripció federativa i a la seva participació en competicions oficials. Tanmateix, la seva pràctica com a esport de Club té una llarga tradició, que es remunta a finals dels 60 amb el trasllat del Club. És en aquell moment quan es comença a disposar d’una instal·lació adequada per practicar.

Jacinto Navarro, afectuosament “El Chato” va ser el primer valedor i promotor d’aquesta secció. Va posar en marxa la seva pràctica gràcies al seu coneixement i dedicació. Ell havia estat jugador d’elit de la modalitat més difícil, la mà, i era excel·lent també a pala. Jacinto va començar a jugar la pala amb Patxi Goicolea, però pel fet que el frontó era obert i era zona de pas, per evitar el risc que existia es va veure obligat a passar a la raqueta. Tot i això va jugar a pala fins al 69, i al costat de Jacinto, van jugar Emili Garriga, Angel Rull i Carcasoma. L’origen del canvi es remunta al dia que Antonio Mesa li va regalar una raqueta que li va permetre jugar amb la pilota de tennis pelada. Es cremava la superfície per treure la pelussa. Així es va iniciar en la pràctica de la nova modalitat que li apassionava.

Pel frontó i de la mà de Jacinto Navarro van passar una sèrie de noms coneguts, socis i convidats, com són Gutiérrez, Gimeno, els germans Lozano, Juan Pitarch, Fidel García, Felipe, Hilario Tome, Agustin, els germans Barnola, Jorge Riera , Guiot, Coscojuela, Sancho, el qual malauradament va morir quan tornava de veure un partit de frontó de Retegui i Atano X, i altres. Entre els convidats ressaltar Amiano, Angel de Andrés, amb l’assistència de la televisió per ser qui era, Pasieguito, Glariaa, Marañon, Zaldua, Fusté, etc. amb els que després de suar a la pista, jugant-se un porró de cava, finalitzaven la trobada amb un bon esmorzar en el que mantenien la discussió de qui era el millor i de qui pagava la consumició. Eren típiques les apostes de menjars i els partits es jugaven en un ambient de cordialitat, tot i la competitivitat que hi havia entre algunes parelles, com Agustín Hilario contra Tino del Campo o Cuqui Muñoz, Del Campo contra Fèlix Mantilla amb aposta de menjar al Botafumeiro.

En aquella època només es jugaven Campionats Socials, sense participar en una altra Competició. Cal pensar que el frontó, en la seva primera època, servia com a pol d’atracció per a nous socis, que després s’anaven incorporant a la pràctica del tennis. Exemple d’aquesta transició són Goenaga, Capità, Fillat, Serrano, Hilario, etc.

L’any 1990 després de la remodelació del frontó i de la instal·lació d’una coberta, la Secció de Frontó va disposar d’una instal·lació adequada que li va permetre federar la seva activitat i participar en els Campionats de Catalunya.

La Secció que comptava amb l’aportació de Riera, Tomé, Del Campo, Romeo, Castilla, Lozano, Janés, etc. posteriorment al 1994 amb l’absorció del Picadero va incorporar a Alejandro i Conrado Maureso, Francisco Jiménez, Vicenç Abat, Tomas Taure i va consolidar la seva activitat.

Van competir de forma regular, obtenint l’any 94-95 un tercer lloc al Campionat de Catalunya de Segona Categoria i dos Sub-Campionats de Catalunya de Tercera Categoria, i al 95-96 com a conseqüència del seu progrés al Campionat de Catalunya per clubs de Segona categoria i l’ascens a la màxima categoria.

Darrerament, tot i el poc temps que es dedica a la seva pràctica una sèrie de socis i abonats segueixen mantenint la seva pràctica de forma assídua. Són Basili, Quím, De el Camp i Txomin.

TITO DONADA
Corresponsal del C.E. Laietà.