CAMÍ DEL CENTENARI
Capítol VIDe 1931 o 1933 a 1964

El Club es trasllada a una nova ubicació al mateix carrer Viladomat però una mica més amunt, al número 235, cantonada amb Rosselló. Just la cantonada oposada a l’Escola Industrial. L’espai corresponia aproximadament a una quarta part de l’illa delimitada pels carrers Viladomat, Rosselló, Calàbria i Provença.

Hi havia dues portes d’entrada, una per a persones que només podia passar una a la vegada i una altra més gran de cotxes que amb prou feines s’utilitzava. A continuació hi havia un passadís que dividia el Club en dues parts.

A l’esquerra hi havia les pistes de tennis i el frontó al fons. Eren tres pistes completes reglamentàries de terra batuda, perquè la quarta era més estreta i no disposava de l’espai per dobles. El frontó estava a continuació de la pista 4, en un requadre adjunt i era de terra. La paret de joc confinava amb el pati de la Parròquia de Sant Isidor.

A la cantonada de la pista dos, prop de passadís i al costat de la ú hi havia una enorme palmera que omplia de dàtils la pista al madurar.

Des de l’entrada i a la dreta hi havia un petit jardí que confrontava amb un vestuari que ocupava la cantonada entre els carrers i que era utilitzat pels equips visitants. Separada per una grada de tres graons es trobava la pista poliesportiva que estava delimitada a l’altra banda per un passadís que en el seu inici tenia un banc d’obra sota i en la seva prolongació estava cobert pel solàrium de la piscina.

El passadís entre les pistes de tennis i la poliesportiva donava lloc a un pati que en el seu costat esquerre tenia plantades tres petites moreres o acàcies (hi ha dubtes).

Frontalment hi havia un petit recinte on se situava la consergeria i un petit magatzem d’estris. A la dreta del pati estava l’entrada a l’edifici que anteriorment havia estat una masia. A la part inferior hi havia una taula de ping pong, el gimnàs (també sala d’actes), el bar i el vestidor femení i al primer pis el vestidor masculí. Des del fons d’aquest edifici i al nivell del primer pis per la zona de darrere es tenia accés a la piscina que estava entre l’edifici i la pista poliesportiva.

La piscina de 12,5 metres per sis estava alçada sobre el terreny i en la part profunda tenia un desnivell de gairebé tres metres i en l’altra part de metre i mig. Estava pintada de verd i poques vegades l’aigua era transparent.

En un dels laterals de la piscina hi havia una escaleta que baixava a pati, però que sempre estava tancada, i en l’altre lateral una terrassa que confrontava sobre la pista poliesportiva.

Aquesta descripció correspon als últims anys, que és la que recordo.

El trasllat dels terrenys de sota Viladomat als de la cantonada de Viladomat-Rosselló, es va haver de fer per fases i la inauguració oficial sembla ser que va ser el 1933.

Originalment el Club de Viladomat 235 era una masia amb una bassa d’aigua que es va transformar en edifici social i piscina.

Segons ens comenta l’Emilio Becker (que va ser un bon jugador de bàsquet d’aquells temps i bon coneixedor de l’evolució del bàsquet al Club entre els anys 40 i 60) veia de nen des del carrer a través d’escletxes entre travessers de fusta, com jugaven a bàsquet.

La pista de bàsquet era de terra, es van instal·lar pals d’il·luminació, més tard es va fonamentar i amb posterioritat es van canviar els taulers de fusta pels de “vidre”.

Al recinte de la masia amb el temps se li va agregar un terreny adjunt a la parròquia de Sant Isidor per construir el que seria sala d’actes-gimnàs.

El Club de Viladomat-Rosselló correspondria gairebé exactament a l’espai que ocupa al Club actual de Sant Ramon Nonat les pistes 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, no més. Era petit, però enorme en tots els aspectes per als que vam tenir la sort de viure-ho.

Agrair l’ajuda de la meva dona, per dibuixar els meus records en el plànol adjunt.

Seguirem…

TITO DONADA
Corresponsal del Laietà des del confinament, però que ja aviat podrà tornar a jugar a tennis després d’aquest mal son.