És un període de transició, durant el qual l’esport de competició ha de adaptar-se a la contenció de la despesa. Les seccions esportives es gestionen perquè no presentin pèrdues. L’exigència que els jugadors dels equips de competició siguin socis de Club, excepte comptats reforços, va ser una necessitat peremptòria. No va ser fàcil, però amb això s’iniciava un camí de no retorn.
És un temps d’ajustos dels pressupostos a la realitat del moment.
En la línia del que s’ha exposat, s’aconsegueix també, després d’àrdues negociacions, regularitzar la situació dels professionals de les seccions, especialment els entrenadors de tennis, sent Adelio Sánchez delegat de tennis. Es podria dir que va ser el primer Club de tennis, o dels primers, en resoldre el buit legal que existia en la relació laboral.
Una de les accions amb més èxit que va posar en marxa la Junta Directiva va ser la campanya “1.600”, a través de la qual es pretenia aconseguir una xifra de socis que permetés al Club aconseguir l’estabilitat econòmica. Es va fer una campanya boca a boca entre els socis perquè portessin al Club als seus familiars i amics sense necessitat de pagar l’anomenat “Fons Perdut” que era una contribució a les obres realitzades que s’exigia als nous socis. Això va provocar una entrada massiva de nous socis lal qual va ajudar l’acord a què es va arribar amb els socis del C.T. Pedralbes que va permetre la incorporació dels mateixos al nostre Club. Com a conseqüència d’aquest acord s’incorporen els “abonats d’empresa” del C.T. Pedralbes apareixent per primera vegada aquesta figura al nostre Club.
D’aquest període potser el més destacable és la venda dels terrenys confrontants al F.C. Barcelona aprofitant un moment de debilitat del seu president Sr. Núñez, en una negociació mà a mà entre el nostre President i el del F.C. Barcelona, on una vegada més el Sr. Ferré va demostrar el compromís que tenia cap al Club.
Aquesta venda va comportar equilibrar la situació financera del Club, permetent la cancel·lació dels préstecs subscrits pels socis cap de família i avalats pel Club, que havien estat necessaris per facilitar el finançament de les obres.
Amadeu Ferré sempre va tenir una actitud de servei cap al Club, ja durant el seu primer cicle i ara en el seu segon. Era una persona entranyable de tracte fàcil, serè, amb una enorme capacitat negociadora, que transmetia confiança. Un cop estabilitzat el Club convé ell mateix que la seva tasca ha acabat i que s’han de celebrar eleccions.
Mentrestant, fruit de les tensions per la carestia d’aquest període, és rellevat del seu càrrec el Gerent Sr. Sánchez i es contracta un nou gerent, Sr. Simón que per la seva poca experiència en aquest càrrec dimiteix al cap de pocs mesos.
TITO DONADA
Corresponsal del Laietà, que ja pot jugar de nou a tennis al nostre Club.