15 de junio de 2021
Un llarg període amb la mateixa Presidència
El 1987 per primer cop en molts anys no s’arriba a un consens i es presenten dues candidatures per servir al Club des de la Presidència. Havien estat uns anys complicats i les opinions de com afrontar el futur trobaven respostes diverses. Després d’una campanya a l’americana va ser elegit President el Sr. Miquel Sambola que posteriorment va anar renovant mandat al llarg de diverses legislatures. El seu lema era ser prudent a l’àrea administrativa, fugir de l’endeutament, potenciar les seccions donant suport als joves esportistes i mostrar sensibilitat a les inquietuds dels integrants del Club. Difícil equilibri en temps complicats. No obstant això, les dots polítiques de Miquel Sambola va facilitar la tasca.
Es contracta un nou gerent, el Sr. Gimeno, que per la seva formació professional i per conèixer de jove la idiosincràsia del Club, es fa en poc temps amb la gestió del mateix.
Durant el seu càrrec, 24 anys, el més llarg de la història del Club, va impulsar moltes millores tant a nivell de gestió com en infraestructures, sempre amb sensibilitat social. Els Títols Socials es revaloren de 75mil a 80mil pessetes.
Es va realitzar una permuta amb el F.C. Barcelona a canvi de la construcció d’un nou frontó i davant la necessitat de disposar d’una pista de bàsquet tancada, es va aconseguir un acord amb la Generalitat pel qual es va obtenir una generosa subvenció per a la seva construcció. També les prestacions de la pista d’hoquei es milloren per poder complir amb les normes establertes per a la competició. Es construeixen quatre pistes de pàdel, que van ser de les primeres a Barcelona i s’equipa al gimnàs amb màquines.
Totes aquestes instal·lacions van ser inaugurades l’any 1995 pel llavors President Jordi Pujol i la seva dona, que recordant la seva joventut va fer memòria dels bons moments que havien passat al Laietà, mentre anaven saludant als seus coneguts. Lolita Roca, una de les sòcies més veteranes, no oblidarà mai el moment en què el president de la Generalitat es va acostar a ella i estenent-li la mà li va dir “què tal Lolita?”. En aquell moment el protocol es va veure alterat pels records anteriors.
Es van celebrar els 25 anys de la inauguració de les noves instal·lacions del carrer Sant Ramon Nonat. Els Estatuts del Club van ser renovats amb successives adaptacions per adaptar-los a la realitat del Club i a les obligacions legals de cada moment.
La bona relació amb alguns socis del Picadero i la inquietud per part la Presidència del Club per oferir una sortida a l’incert futur d’aquesta entitat, permet que les negociacions que es realitzaven des de 1978 fructifiquessin. Després d’una Assemblea del Club Picadero impugnada, i judicis posteriors es va arribar a un acord d’absorció pel C. E. Laietà.
Van facilitar l’acord els Srs. P. Fayed, J. Albanell i T. Taure pel Club Picadero i J. L. López Mateos pel C. E. Laietà. El seu patrimoni històric, principalment esportiu, va ser integrat. D’aquest recorregut sorgeix la Penya Picadero dins el Club, que com altres penyes tenen l’interès de fomentar en la vida social i esportiva de socis amb costums semblants.
El mes de juliol de 1996, es van vendre els terrenys i els locals del C. Picadero al F. C. Barcelona, que van permetre finançar noves obres al Club. Es van iniciar les gestions per a l’obtenció del Pla Especial que van permetre l’obtenció de la llicència d’obres del projecte de millores i d’ampliació del Club. Es va nomenar al Sr. Ferré com a Vicepresident responsable per a dur a terme el projecte.
L’edifici vell, es va transformar ubicant tres sales de gimnàs (una per planta), oficines per a les seccions i un nou vestuari femení al soterrani. Als jardins que estaven a l’entrada del Club, es va construir un nou edifici en dos nivells; semisoterrani on es van instal·lar respectivament la sala de jocs, sala de televisió i zona d’estudi i planta baixa on es va col·locar el restaurant amb la seva sala annexa per a esdeveniments socials, la nova recepció i l’oficina d’atenció a client. El 15 de febrer de 1997 es van inaugurar les noves instal·lacions.
En aquest mateix any es va celebrar el 75 aniversari del Club. Es va presentar un llibre commemoratiu de l’efemèride i també es va compondre un himne per al Club. El llibre va ser una obra coral, amb l’aportació de diversos socis que van facilitar informació dels diferents esports i van adjuntar la memòria històrica que va ser recopilada. Van col·laborar Enric Piquet, Amadeu Ferré, Enric Villamore, Enric Espinet, Josep Rubio, Andreu Bru, Tito Donada, Lluís Ferran Pérez Seguí, Raquel Rubio, Jordi Albanell, Antonio Muñoz, Tomàs Rubio, Mònica Casanovas, Rosana Gimeno, i el soci i dissenyador Ferran Pérez que va aportar un format d’imatge avançat a l’edició dirigida per Jordi Adell. També es va presentar l’himne del Club encarregat per Manel Monroig.
El temps de Miquel Sambola com a President va correspondre a un període d’estabilitat. La situació va permetre reordenar l’estructura corporativa desenvolupant la Fundació del Club Esportiu Laietà i el Patronat de la Fundació.
Les seccions esportives van aportar beneficis al Club i van ser la base per a la sostenibilitat del mateix. També en aquest període hi havia inquietud per la millora de les prestacions al soci per adequar-les a les de la competència.
Un exemple van ser les negociacions amb l’Agrupació Mútua per a la instal·lació d’una zona d’aigües i de fitness oberta als seus mutualistes i als socis del Club, que hauria de finançar i gestionar la Mútua durant un període de temps establert per passar després de molts anys de nou al Club. Poc abans de la presentació als socis per a la seva aprovació, per la crisi a l’Agrupació Mútua no es va dur a terme. Aquesta va ser la primera proposta de construcció de piscina coberta. Més tard s’ha estudiat alguna més en diferents ubicacions dins del Club. Sempre la prudència en l’endeutament, ha ajornat la decisió de la seva presentació per la magnitud de les obres.
TITO DONADA
Corresponsal del C.E. Laietà
