Seguim en el Club Deportivo Layetano del carrer Viladomat amb Roselló
Cada any es feien Campionats de Natació
La piscina mesurava 16,66 metres, gran encert de qui la va construir ja que es podien establir distàncies reglamentàries. La piscina no estava enrajolada, sinó que estava pintada. Pocs dies estava tancada per no tenir l’aigua en condicions.
Al no estar coberta, no es podien fer entrenaments durant tot l’any, de manera que l’estat de forma dels nedadors no sempre era competitiu.
Així i tot es va participar en diversos Campionats de Natació que organitzava la secció de Educación y Descanso amb uns resultats acceptables.
El delegat de la Junta era el Sr. Mañes que va ostentar el càrrec durant bastants anys. Al principi dels cinquanta els campions eren els germans Roma, José en crowl i Enrique en esquena juntament amb Faustino De la Rosa. En braça Zanuy fill. Aquests van crear escola i aviat altres joves van prendre el relleu. José Luis López i Tomas (Tomasín) en crowl distàncies curtes, Pedro Maria de la Farga en crowl distàncies mitjanes i llargues, Antonio Vilarrodona i Pedro Calvó en braça, Eduardo Vilarrodona en esquena i Ana María Alamillo en braça femenina. Es va establir un registre de rècords que penjava de tauler d’anuncis.
A la fi dels Campionats Socials de Natació es llançava un meló i després una síndria a l’aigua mentre un nodrit grup de nedadors esperaven impacients al costat oposat per llançar-se a l’aigua en el precís moment que la fruita tocava l’aigua, amb la missió d’aconseguir agafar el meló o la síndria i portar-la a la vora de la piscina per quedar-se’l. Valia gairebé tot, de manera que tan aviat un agafava el meló o la síndria era enfonsat per la resta perquè l’alliberés. Moltes vegades es trencava en trossos la fruita, no el nedador, i sempre algú exhaust aconseguia treure’l de la piscina. Després s’ho menjaven entre tots el que quedava. Els millors eren els germans Prosper. Gairebé sempre guanyaven, tenien una tàctica, mentre un distreia als nedadors l’altre bussejant treia el meló o la síndria.
Potser era un dels esdeveniments més esperats i que més gent aconseguia.
Considerem que aquest capítol de la piscina és el més adequat per establir una pausa estiuenca i prosseguir setmanalment des de mitjans de setembre. I així fins a final d’any.
Mostrem una fotografia inèdita del Club fins a la data que ens ha facilitat l’Enric Piquet.
Us desitjo unes bones vacances i salut sobretot.
Gràcies per llegir-me.
TITO DONADA
Corresponsal del Club Esportiu Laietà