Al mes de març es trenquen les converses perquè les seves pretensions no coincideixen amb les del Club. Ni les condicions econòmiques ni la forma de pagament. S’inicien converses amb altres possibles compradors. Mentrestant per fer front als compromisos de pagament s’ha d’aconseguir un nou crèdit. És a l’abril quan s’aconsegueix un crèdit pont de 7 milions de pessetes.
Mentrestant a causa de la nova Llei de l’Esport s’adapten els Estatuts i també ingressen al Club com a socis recreatius o temporals un grup de persones procedents de C.T. Pedralbes.
Es comunica als socis de l’inici de negociacions amb una entitat bancària per a l’obtenció d’un crèdit de 80 milions de pessetes amortitzable en 10 anys, que es signa al juliol de 1982. Si bé la disminució progressiva de socis s’ha reduït, els ingressos no són suficients per compensar les despeses.
Al setembre s’inicien les obres de tancament del Club a l’Avinguda de Xile coincidint amb la seva obertura per l’Ajuntament.
Es proposa als socis una derrama per pagar els 6 milions de pessetes de les obres esmentades que no estaven previstes en els pressupostos.
Es prossegueix amb la campanya per a la captació de nous socis encarregada a Sr. Carlos Sainz de Roza. I amb l’objectiu prioritari de reforçar l’atractiu de l’oferta, el xalet es refà per millorar el seu aspecte.
Segueix la tensió financera i la Junta en cada reunió es veu obligada a ajustar pagaments i diferir-los per a més endavant. Potser com a conseqüència de la derrama la Junta Directiva es veu obligada a tramitar la baixa de socis que no estaven al corrent dels pagaments. Aquesta decisió permet apreciar encara més la feble situació econòmica del Club.
Al mes de juliol es porta a terme la reestructuració de les instal·lacions esportives per facilitar la venda i es fa una nova proposta al F.C. Barcelona de que l’operació està lligada a l’adquisició de terrenys d’altres propietaris.
El F.C. Barcelona de nou proposa unes condicions que no s’ajusten a la proposició del C.E. Laietà i les negociacions no fructifiquen.
Com ja s’havia convingut amb els socis, davant d’aquesta situació es convoca l’Assemblea Extraordinària per abans de finalitzar l’any. En aquesta, el 22 de desembre de 1983, la Junta Directiva fa una exposició detallada de les inversions realitzades des de 1977, en la qual tracta de justificar que els socis no han realitzat un dispendi que afectés negativament el valor de l’acció sinó el contrari i es proposa un pla de finançament.
L’opinió generalitzada dels assistents era la d’enfrontar-se a deutes per sanejar l’economia del Club.
Però ja a principi de 1984, per la insistència de socis que no estaven d’acord amb la gestió del Club, es convoca una nova Assemblea Extraordinària el 2 de febrer de 1984. En la mateixa s’aproven les actes de les Assemblees del 28 d’abril i del 22 de desembre de l’any anterior. S’aprova el Pla Financer i l’Assemblea, si bé majoritàriament aprova la gestió de la Junta, mostra, després d’un gran debat, una divisió aferrissada que si bé porta a la sol·licitud per part d’un soci que s’arribi a un principi d’harmonia, proposició fortament aplaudida, l’Assemblea aprova per gran majoria la convocatòria d’eleccions, a les quals el President renuncia a presentar-se.
En aquesta mateixa Junta Directiva encara en funcions es proposa i aprova el nomenament de Socis d’Honor als Srs. Josep Guix Torrent, Josep Llebot Horcajada, Josep Zanuy i Joan Areny Ravellat.
TITO DONADA
Corresponsal del Laietà, que ja pot jugar de nou a tennis al nostre Club.