3 de junio de 2020
No està clar, ni de quina manera es realitza el trasllat del club del carrer Viladomat amb Provença al club del carrer Viladomat amb Roselló, ni quant temps passa entre una instal·lació i l’altra. Suposem que el canvi va ser de forma escalonada i per això hem deixat un marge de dos anys.
Del que sí tenim coneixement és de la celebració d’un partit de bàsquet inaugural al 1933, del qual vam publicar la foto de l’homenatge que es va retre als jugadors de bàsquet veterans amb participació de la Selecció Catalana. Es pot apreciar dues files de jugadors, darrere: Anselmo López, Serra, Sust, àrbitre Tomás, Armada i Domingo, davant: Romeva, Alarcón, Martínez, Muscat, Guix i Pla. Hem de mencionar que es van barrejar joves amb veterans a les dues formacions. No sabem més d’aquesta efemèride.
El primer Campionat Nacional de Bàsquet es va celebrar a l’octubre de 1933, al 34 no es va arribar a jugar i al 35 el Laietà va ocupar la tercera posició. El Laietà ja havia aconseguit el sots campionat a Catalunya darrere del S.S. Patrie.
Les cròniques expliquen que en aquest mateix any té lloc el primer partit entre les Seleccions de Castella i Catalunya que va generar un gran ambient i el recinte va registrar un ple total. La Selecció de Castella es va imposar a la Catalana per 33 a 29. Per part dels catalans el segon anotador va ser Muscat amb 7 punts, que era del Laietà.
Al 1935 es va celebrar el primer Campionat d’Europa a Ginebra. Un dels jugadors seleccionats va ser Fernando Muscat. Espanya com és normal, va arribar a Ginebra només cinc hores abans de debutar davant Bèlgica, just després de la desfilada inaugural. La pista era de fusta i coberta, una novetat per als espanyols acostumats a jugar sobre terra i a l’aire lliure. Gairebé sense menjar, Espanya va guanyar el partit 25-17 còmodament. La semifinal contra Txecoslovàquia també va ser guanyada per la Selecció Espanyola, però el goig dels jugadors gairebé els costa no jugar la final davant Letònia. La algaravia nocturna pels carrers de Ginebra va alertar la policia, que va enviar als vuit jugadors a calabós. La mediació del cònsol espanyol va evitar la incompareixença. Van perdre la final amb Letònia per 24 -18. Aquest sots campionat va ser una fita inesperada que va impulsar la popularitat del bàsquet i va classificar a Espanya per als primers Jocs Olímpics d’aquest esport. Però la Guerra Civil va impedir el viatge a Berlín i va paralitzar també la progressió del bàsquet a Espanya. Publiquem la foto de la Selecció Espanyola.
A la temporada 35-36 l’equip femení del Laietà va aconseguir el Campionat de Catalunya sense perdre un sol partit. L’entrenador era Fernando Muscat i una de les jugadores testimoni d’aquesta efemèride va ser Encarna Hernández, coneguda com la “nena del ganxo”, que a més va aconseguir ser la primera entrenadora de bàsquet femení a Espanya. Les jugadores eren Tubau, Morros, Sugrañes, Jordá, Mirapeix i la ja esmentada Hernández.
Amb tot el que s’ha dit arribem a la Guerra Civil, període en el qual tota l’activitat esportiva de competició queda suspesa. De la vida social al Club en aquests anys tampoc sabem res.
Seguirem relatant els esdeveniments que van seguir a la Guerra Civil.
Seguirem…
TITO DONADA
Corresponsal del Laietà des del confinament en un barri de Barcelona. Però ja a la Fase 1. Aquesta setmana he pogut jugar a tennis, ¡Què bé!
