Seguim en el Club Deportivo Layetano del carrer Viladomat amb Roselló 1947
Noces d’Argent i relleu del President
L’any 1947 el Club celebra els seus primers 25 anys. Amb aquest motiu la Federación Española de Baloncesto li concedeix la Medalla al Mèrit en Bàsquet, distinció que s’atorgava per primera vegada a una entitat esportiva.Els actes més importants d’aquesta efemèride van ser un partit de bàsquet entre el C.D. Layetano i la Selecció Estatal i partits d’exhibició de tennis amb participació dels millors jugadors de l’època, com eren Lluís Carles, Jaume Bartolí, Pere Castellà i Marius Castellà.

El 20 d’abril de 1947 es va celebrar al Saló Rosa la festa social.

Al mateix any el Sr. Ricard Pardiñas i Bonet deixava la presidència de el Club i era rellevat pel Dr. Josep Maria Alonso i Candaló. Si bé el Sr. Pardiñas va tenir el mèrit de fundar el Club i de dur-lo a cotes esportives molt altes, el Dr. Alonso es va distingir pel seu tracte afable a mantenir la vida esportiva i social de l’entitat sempre unides.

Com a conseqüència de la competitivitat creixent en l’àmbit esportiu sorgeixen els primers senyals de professionalisme i en conseqüència s’adopta la decisió de mantenir les seccions esportives segons els principis de l’amateurisme, bé per pròpia convicció o bé fruit de la pròpia situació econòmica de el Club. Aquest posicionament comporta a la deserció de gairebé tots els jugadors de bàsquet.

Tan difícil va ser la situació que l’equip es va quedar amb només tres jugadors i el Club es va veure obligat a demanar l’excedència d’un any per no perdre la categoria. Sol·licitud que li va ser concedida, de manera excepcional, per la Federació Catalana de Bàsquet i la Federación Española de Baloncesto.

A través de Díez, un soci jugador, van arribar a un acord amb la Compañía Fuerzas del Ebro, que a l’igual que altres empreses d’aquells temps comptava amb equips de diferents esports jugant a la Competición de Educación y Descanso, perquè els pocs jugadors que van quedar, Delgado, Piquet, Zanuy i el mateix Díez, poguessin jugar amb el Club Ebro, a l’espera de poder remuntar la situació.

Mentrestant el Club seguia treballant des de la pedrera per assegurar el seu futur. Molts joves venien al Club atrets per una vida social i a la vegada esportiva que en poques entitats esportives es podia trobar. Era el resultat de la convivència de moltes famílies que vivien a prop de el Club. L’ambient de Club era molt apreciat pels bons esportistes

Seguirem…

TITO DONADA
Corresponsal del Club Esportiu Laietà