28 de abril de 2020
El bàsquet es practicava en un camp de terra i la pilota era de cuir cosida.
El primer partit oficial de l’Estat va ser el dia 8 de desembre de 1922 entre el B.B.C. Laietà i el C.E. Europa amb un resultat favorable a l’Europa de 8 a 2. La trobada es va celebrar als terrenys que tenia l’Europa a l’avinguda Pare Claret.
La primera alineació del Laietà estava formada per Nogués, Mach, Pardiñas, Aragonés, Mons, Ferrer i Zanuy.
L’any 1922 amb la construcció de les pistes de tennis, el Club s’adhereix al que llavors era l’Associació Catalana de Tennis, actualment Federació Catalana de Tennis.
Era lògic, ja que en aquell moment encara no hi havia una associació que reunís les entitats que practicaven bàsquet, per ser un esport molt recent.
És de ressenyar l’advertència que Zanuy (que va ser jugador, entrenador i molts anys delegat) li va fer a Pardiñas, que en aquell moment era President. “No facis un Club de tennis amb secció de bàsquet, fes un Club de bàsquet amb secció de tennis”.
Els anys han demostrat l’harmonia que sempre ha existit entre els diversos esports al Club, i que és part de la singularitat del CE Laietà.
És al 1923 quan es constitueix a Barcelona la Federación Española de Baloncesto i el 1924 la Federació Catalana de Bàsquet, de la qual formen part els socis de Club, José Maria Alonso i Ricard Pardiñas.
Per apropar-nos al bàsquet d’aquella època, escriuré el que constava en una crònica interna de l’any 30:
“Era Muscat el vivo ejemplo de jugador completo, ni alto ni bajo, pero si un completo atleta formado en la base de la carrera continua adaptada a este juego. Ello le permitía, con una gimnasia sueca adecuada mantener un ritmo vivo y sostenido que acababa con sus adversarios.”
“Pepe Guix, bajito, hábil e inteligente, con clara concepción de juego colectivo era el “jugador asistido”. Él había logrado tal vez intuir el desmarque habilidoso al tiempo del tiro. Tiro con balón abajo. Esto era una renta. Pero pronto acabó. Era fácil obstruir el tiro. Tenía poco ángulo de eficacia. Pero en tanto en cuanto no se enteraran, Guix anotaba su tiro.”
“Alarcón complementaba aquel célebre Laietà de los 27-30. Alto, espigado, con maneras de jugador de básquet, venía a ser el coordinador de la fuerza de la defensa, el motor de Muscat y el tiro de Guix.”
Aquests voluntariosos esportistes s’entrenaven tres dies a la setmana a les sis del matí amb entrenadors com Muscat i Sust entre d’altres.
Seguirem…
TITO DONADA
Corresponsal del Laietà des del confinament en un barri de Barcelona.
