10 de junio de 2020
Espanya, com a conseqüència de la Guerra Civil, no va participar a les primeres Olimpíades en què es va practicar la modalitat de bàsquet, tot i que s’havia guanyat el dret de competir. Van tenir lloc a Berlín. Va ser una pena, ja que ens vam quedar sense saber el paper que hauria exercit la Selecció. Amb la guerra el retrocés esportiu va ser tan gran que no es tornaria a participar fins a catorze anys més tard en un gran campionat internacional. La Guerra Civil va paralitzar l’activitat basquetbolista.
Durant aquest període, el Sr. Antonio Gómez es va fer càrrec de la Presidència. I a la fi de la guerra va deixar de nou el lloc a què va ser Fundador i President Ricard Pardiñas.
Una anècdota de l’entrada de l’exèrcit nacional a Barcelona el 26 de gener de 1939 ens ve de Jordi Adell, que ens transmet el testimoni del seu pare, Jordi Adell Montfort, que va néixer el 1922, home de poques paraules i que per aquest motiu té més veracitat seu relat. “Aquell dia, tota vegada que vivia amb els meus pares a Rosselló 79, i des dels balcons o galeries podia veure tot el que succeïa al Club, vaig decidir, al conèixer que per part de l’exèrcit s’inspeccionaven llocs públics per observar el grau d’oposició, anar amb un amic meu que era soci, a evitar mals majors. per a això vàrem despenjar la bandera catalana que onejava i la vàrem apedaçar per transformar-la en l’espanyola “.
La postguerra va provocar i va exigir canvis importants. Un exemple va ser eliminar la terminologia anglosaxona o francesa en la denominació de societats i entitats. Així el Laietà SC, va passar a ser CD Layetano, el Société Patrie l’Atlètic de Gràcia, Iluro BC, CD Mataró, Juventus AC, CB Sabadell.
Els jugadors que van salvar la vida van tornar encara que alguns haguessin de sortir prèviament de les presons o camps de treball.
Després d’aquest parèntesi al Club, que abans de la Guerra vivia una època brillant, torna amb força a les activitats de bàsquet i tennis.
Ja el 11 de juny de 1939, té lloc el primer partit de bàsquet després de la Guerra Civil. Va ser entre el CD Layetano i l’Español, segons escriu Justo Conde periodista redactor en cap del diari Diuen i cofundador de la revista pionera Rebote. Persona molt estimada i soci del Club.
Llavors com reflectia Paquito Esteva als seus comentaris, gairebé no hi havia camps adequats fora de Barcelona, i en alguns no es podia botar la pilota de tou i irregular que era el terreny.
Al 1939-1940 torna a jugar-se el Campionat de Catalunya i Castella i els tres primers classificats juguen la copa del Generalísimo que substituïa el Campionat d’Espanya.
Seguirem…
TITO DONADA
Corresponsal del Laietà des del confinament en un barri de Barcelona. Però ja a la Fase 2 i gaudint cada vegada més del nostre Club!
