L’equip sènior de la mà de Lluís Maria Planas aconsegueix excel·lents resultats amb jugadors de la talla de Torrents i Moyano, etc. Però és a la base on el Club comença una època d’èxits que el coronen en els llocs més elevats del bàsquet tant a nivell regional com estatal. Els equips juvenil (Subcampió de Catalunya i Quart d’Espanya a l’any 1968) i l’equip júnior (Campió de Catalunya i Subcampió d’Espanya en l’any 1969) són la base per aconseguir l’ascens de l’equip sènior en l’any 1970 a la Segona Divisió estatal amb jugadors com J. Cañellas, E. Kucharski, T. Casas, T. Losmozos, T. Bové, F. Linares, Manel Monroig, J. Isabal, J. Carnicé, J. Barrufet, Albert Alberich, Josep Mª Alberich (Delegat), etc.
Ja al 1971, i a la segona màxima categoria del bàsquet Nacional, s’incorporen una nova generació de jugadors com Garrido, Sempere, Campos, Ventura, Guaza, Horta, etc.
Al 1972 el Club compleix les Noces d’Or i dins dels actes esportius es disputa el partit entre veterans que recorda la final del Campionat d’Espanya de 1944.
Els equips van presentar les següents alineacions; pel Club Esportiu Laietà, Navarrete, Grau, Kucharski, Font, Gálvez, Alcolea, Pedro, Llopis i Esteva i pel F.C. Barcelona, Ferrando, Ignasi, Gutiérrez, Isal, Lozano, F. Font, Cardán, C. Font, Capell, Triñena i Sagalés.
Però el partit de més rellevància va ser el que va enfrontar al Club amb la Selecció Espanyola que va acabar 44 a 29 a favor de la Selecció. Pel Club Esportiu Laietà van jugar Cañellas, Isábal, Garrido, Sampere, Kucharski, Campos, Casajuan, Horta, Moyano i Carnicé, i per la Selecció Espanyola, Corbalán, Brabender, Rullán, Santillana, Sagi Vela, Margall, Iradier, Estrada i J.L. Martínez.
Com es podia esperar, la Selecció no es va haver d’esforçar molt per aconseguir la victòria, va ser un partit entretingut i va complir amb la seva funció de donar notorietat a la celebració. La Comissió Organitzadora dirigida per Enric Piquet, i la col·laboració d’altres socis, van ser decisives perquè els actes tinguessin la rellevància que l’ocasió mereixia. Es van enviar telegrames a les autoritats esportives i polítiques i es va aconseguir el suport de diverses institucions tant de l’àmbit local com estatal. Encara que a algun estament aquest reconeixement no els va semblar del tot bé, com va ser el cas particular de l’aleshores President de la Federació Espanyola de Bàsquet que va respondre a la invitació. “Per a mi el bàsquet espanyol comença el 1923, quan es constitueix la Federación Española Si abans uns incontrolats jugaven a bàsquet per a mi no compta.” Un cop finalitzades les celebracions de les Noces d’Or, dins del context econòmic del Club, enfront d’una professionalitat cada vegada més gran i en auge, es va situar a l’equip de competició en categories més modestes, polaritzant l’atenció en els més joves.
I és en aquesta època, més avançada dels anys 70 quan per les exigències federatives pel que fa a les instal·lacions, i a la creixent professionalització dels jugadors en categories menors, el Club es veu obligat a fer un pas enrere i tornar a les competicions catalanes, encara que sempre mantenint la mateixa il·lusió, i l’esperit esportiu que sempre ha marcat els valors del Laietà. En aquest període van passar pel nostre Club grans jugadors com A. Batet, X. Marc, J. A. Del Rio, etc. que van trobar al Laietà un lloc on gaudir del bàsquet dins d’un amateurisme total.
Va ser en aquesta època també quan José Antonio Del Rio, conegut popularment per “Chinche” Del Rio, va dedicar l’esforç de reconstruir des de la base, formant un equip juvenil que a poc a poc va anar creixent i que posteriorment es va consolidar com un dels millors equips sèniors en les diferents lligues catalanes. Alguns d’ells procedien de l’esport escolar, com Ferrando, Lodeiro, Gómez, Brú, i Beut, que es van integrar ràpidament amb els jugadors del planter.
Durant aquests anys, i també incentivat per “Chinche” del Rio, el bàsquet femení va tornar a tenir una temporada d’activitat. Rosa Maria Canals, Lidia González, Olga i Mamen Godia, Silvia Piquet, Carolina Llevaria, Glòria Rey, Araceli Llopis, Cristina Ros, van ser algunes de les joves que van participar en el retorn del bàsquet femení al Club.
Amb l’esforç de persones de referència, amb prestigi al Club, com era Andreu Brú i altres socis compromesos, va ser possible establir les bases d’una manera d’entendre el bàsquet no tant a nivell competitiu sinó més formatiu buscant el compromís dels integrants de la Secció de Bàsquet amb el Club, així com la seva integració amb la resta de seccions esportives i amb la pròpia vida social.
Així en els anys 80, per iniciativa del Sr. Tomàs Rubio, s’inicia el Patronat Esportiu dels dissabtes al matí, que va ser l’inici del que és el Laiesport, sent Andreu Brú, el seu primer Director amb la inestimable ajuda dels Srs . José Luis López Mateos i Paco López entre d’altres. Aquesta activitat s’origina per generar més activitat esportiva i social des de la base i així donar continuïtat a les diferents seccions. D’aquí es comença una escola de formació en bàsquet que comença a nodrir totes les categories, des de mini, pre-infantil, infantil, cadet i júnior.
Les dècades dels anys 80 i 90 van ser una època de transició, perquè era complicat poder mantenir una estructura base completa que pogués nodrir de jugadors els equips júnior i sènior.
Precisament un d’aquests equips va recuperar el prestigi perdut de la Secció en el Campionat de Catalunya, al perdre únicament amb el Joventut de Badalona. Aquest equip estava format per jugadors carismàtics com Miquel Artigas, Xavier Borrellas, “Chencho”, “Grapas”, Néstor, etc, que passarien a reforçar el primer equip.
El relleu dels delegats de la Secció; M. Sants, Enric Espinet, Andreu Brú, Lluís Guia, Tomàs Rubio permeten consolidar el bàsquet.
Corresponsal del C.E. Laietà.