29 de marzo de 2019
- Quants anys fa que el teu fill, va venir a jugar al C.E. Laietà? I per què?
Miguel va entrar al Laie com a Mini de segon any, però com a Mini de primer any va poder gaudir del Tim Andorra ajudant al Mini “B” de segon any. En Miguel jugava a bàsquet a l’escola des dels sis anys, però la majoria del seus companys s’ho prenien com una extraescolar. En Miguel volia jugar un bàsquet més competitiu per poder millorar tant als partits com als entrenaments. Hi havia molta diferència entre els entrenaments dels campus de Bàsquet on assistia, on tots els jugadors volien aprendre i jugar, i els entrenaments a l’escola on la intensitat de la majoria dels companys era més baixa.
- Durant aquests anys, has anat veient una evolució en el joc tant individual com en l’equip on milita en Miguel?
Al primer any, amb el seu entrenador Josep, va millorar a nivell individual i gràcies al seu nou equip el canvi va ser brutal. Als dos darrers anys amb el Rafa, penso que ha començat a entendre que és el bàsquet: ha continuat millorant individualment, i l’entrenador ha format un equip on cadascú sap com ha de jugar, i ha marcat un estil de joc. És un equip conjuntat per bé i per malament : quan perden, perden tots i quan guanyen també. Això ho valoro molt, perquè és una cosa que tindran per sempre.
- El C.E Laietà està complint les expectatives a nivell esportiu: competició, entrenadors, horaris d’entrenaments, pistes, etc? I el club en general: restaurant, aparcament, altres activitats…?
En general, sí. En el tema competició, mai vaig imaginar que en Miguel pogués jugar a la categoria interterritorial, on està jugant ara. Els horaris d’entrenament són els que són, però valoro molt la mitja hora que fan d’escalfament i físic abans d’entrar a pista. Des de que no hi ha goteres al pavelló, només queden per millorar les grades. A la pista exterior, es podria millorar que no rellisqués tant, ja que pot causar lesions, sobretot amb els entrenaments tan intensos. En quant al restaurant i l’aparcament són dos punts molt favorables a l’hora de decidir portar el teu fill al club.
- Tu que ets un incondicional en gairebé tots els entrenaments, com veus la seriositat, l’actitud, el compromís de tota la gent que conforma la secció de basquet?
I tu m’ho preguntes ? (parla amb el Joan, coordinador de formació). Defineix com ets i les persones amb les que t’agrada o intentes envoltar-te i hauràs contestat a la pregunta. Ara seriosament, estic molt content amb la gent que instrueix al meu fill fins ara, Miguel sempre ha tingut la comprensió i recolzament de tots ells i no puc tenir queixa de res.
- En els partits, sempre et podem veure darrera la teva càmera gravant els partits, quan et va venir aquesta afició i per què?
Aquesta és una pregunta amb trampa, i ho saps. Jo solia ser un d’aquells pares que es posa nerviós quan el seu fill juga, i feia el que mai s’hauria de fer: parlar amb el teu fill mentre està jugant. Veient que em costava controlar-me s’hem va acudir que si posava una càmera en mig podia distanciar-me del partit, i ho podia veure molt més relaxat i gaudir més del partit. A més queda un record impressionant, tinc tots els partits des de que era pre-mini i puc veure la evolució d’el Miguel.
- Quin es el teu desig pel Miguel i per tu, respecte el basquet i el Laietà?
Veure com gaudeix del bàsquet i gaudir-ho jo amb ell, i si pot ser al Laietà.
