19 de enero de 2021
El tennis a partir de l’any 1967
El tennis és l’esport que va patir més durant el temps transcorregut entre el desnonament a Viladomat i la inauguració de les noves instal·lacions a Sant Ramón Nonat. A diferència del bàsquet i l’hoquei, la seva activitat va quedar gairebé paralitzada entre els anys 1964 i 1967. En el tennis la cohesió que s’aconsegueix amb el treball en equip no va ser possible mantenir-la al ser una activitat més individualista. Amb l’oferiment del C.T. Pompeia pocs jugadors van anar a practicar esport a les seves instal·lacions i els que van fer-ho, com és el cas de Maria Mercè Guix i Celia Ravell, no van poder seguir representat al Layetano en els campionats d’aquests anys.
Però el temps jugava a favor d’un esport cada vegada més popular pels èxits esportius que els jugadors espanyols, principalment catalans, anaven recollint pel món.
Amb la represa del tennis a l’Avinguda Sant Ramon Nonat, ja a les noves instal·lacions, aquest esport mostrava canvis importants en la seva tècnica. Les raquetes de tennis havien evolucionat i ja eren de fibra, eren més lleugeres, flexibles i portaven cordatge sintètic. El cop a la pilota passava de ser frontal o tallat a liftat, i per aconseguir-ho s’havia modificat el grip de la raqueta, que era més tancat. Amb això el trajecte de la bola passava de ser rectilini a parabòlic i amb més efecte. Es seguia alternant el liftat amb el tallat. Les pilotes van passar de ser blanques a grogues.
Fruit de l’evolució de l’esport en general, desapareixeria la diferenciació a nivell competitiu entre professionals i amateurs perquè tots els bons jugadors ja estaven patrocinats.
També la funció dels aplegapilotes poc a poc va passar a caure en desús a causa de l’escolarització obligatòria, que no vol dir que amb anterioritat els aplegapilotes no rebessin classes ja que en alguns Clubs les donaven.
El Club volia apostar pel tennis, sabia que era un esport en auge i va convèncer a un jove gran jugador de tennis del Real Club de Polo per fer-se càrrec de la Direcció Tècnica de Tennis del Club. Era José Guiot o Pepe Guiot.
En la inauguració de les instal·lacions a l’any 1967, després de la missa, es va programar un partit individual al matí en què va participar Manuel Orantes i Flor, i un doble entre
L. Hernández – J. Guiot contra R. Ballesteros – Moure. En aquell moment el delegat de Tennis era el Sr. Carulla. A la trobada d’exhibició va assistir també Ventura, entrenador de tennis del R.C.T. Barcelona, que pot considerar-se el professional que durant més anys, al costat de Tapiolas del Club Tennis Barcino, han influït en l’evolució del tennis a Catalunya.
S’inicien les escoles de tennis els dissabtes matí i tarda i els diumenges al matí. Per a això a l’octubre de 1967 s’incorpora com a entrenador Jordi López i s’amplien les classes a les tardes.
Durant el temps que Pepe Guiot va haver d’absentar per la seva incorporació al servei militar, de setembre de 1968 a novembre de 1969, el va substituir Espasa que es dedicava fins a aquella data, principalment, a l’encordatge de raquetes en una botiga del carrer La Forja. I més tard, com a conseqüència d’una demanda i d’una exigència major, es va incorporar Juli López i Schlieman, aquest últim d’origen marroquí que va despertar simpatia entre els socis pel seu caràcter afable.
Des del principi s’incorporen altres jugadors que procedien d’altres clubs. La família Solsona, que eren el Dr. Solsona i els seus dos fills, Luis Felipe i Jordi, que jugaven pel R.C.T. Turó i els germans Francàs, Javier i Jordi, que procedien del C.T. Manresa. En tots dos casos seguien jugant per equips en els seus clubs. Luis Maurizot va ser un altre dels bons jugadors que van venir per millorar el nivell.
Del Layetano anterior van seguir pocs jugadors, Maria Mercè Guix, Celia Ravell, Francisco i Carlos Badosa, José Bruno, Manel Escudé, Adelio Sánchez, Tito Donada, Antonio Yll, José Luis Rovirosa, Pep Relats, Lluís Solà, etc. Altres jugadors que es van incorporar van ser Àngel Coscujuela, Hèctor Folgosa, Bernd Hiemman, Juan Moreno, Escoda, Huguet, Millet, Ovies, JM Iñareta, Mas Sala, Pastor, Steindorf, Octavi Viñes, Tomàs i Josep Rubio, Eric Benit, Enric Henry i Pere Carreras.
Cada any es jugaven els Campionats Socials dominats inicialment en homes pels Solsona en individuals i per Manel Escudé i Josep Bruno en dobles. Altres parelles guanyadores van ser més tard Javier Francàs i A. Coscujuela en dobles.
Seguirem …
TITO DONADA
Corresponsal del C.E. Laietà.
